.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«el qui sembra la bona llavor és el Fill de l’home»

 
  

 
 
 
 
 
 
Lectura del llibre de la Saviesa

Fora de vós, que vetlleu sobre tothom, no hi ha cap déu a qui hàgiu de convèncer que la vostra sentència és justa.
La vostra força és font de justícia, i el mateix domini que teniu sobre tothom fa que tracteu amb tota consideració. Demostreu només la vostra força si algú no creu que ho podeu tot, o bé quan humilieu aquells que, sabent que sou fort, es mostren arrogants. Vós, que disposeu de la força, sou moderat en les sentències i ens governeu amb tota consideració: el poder, si volguéssiu, sempre el teniu a mà.
Obrant així, heu ensenyat al vostre poble que els justos han de ser humans amb tothom, i heu omplert d’esperança els vostres fills, en veure que doneu l’ocasió de penedir-se dels pecats.

Sa 12,13.16-19

Salm Responsorial

R. Senyor, vós sou indulgent i bo.

Vós, Senyor, sou indulgent i bo,
ric en l’amor per a tothom que us invoca.
Senyor, escolteu la meva pregària,
escolteu la meva súplica. R

Tots els pobles que heu creat vindran

a fer-vos homenatge i glorificaran el vostre nom.
Diran: «Sou gran, Senyor,
són prodigioses les vostres obres,
vós sou l’únic Déu.» R

Vós, Senyor, Déu compassiu i benigne,
lent per al càstig, fidel en l’amor,
mireu-me, apiadeu-vos de mi. R

Sl 85,5-6.9-10.15-16a (R.: 5a)

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, és l’Esperit mateix el qui, per ajudar la nostra feblesa, intercedeix amb gemecs que no es poden expressar. Perquè nosaltres no sabem què hem de demanar per pregar com cal, però és ell, l’Esperit, qui es posa en lloc nostre. I ni que els seus gemecs no es puguin expressar, el qui penetra l’interior dels cors sap prou bé quin és el deler de l’Esperit; ell intercedeix a favor del poble sant tal com Déu ho vol.

Rm 8,26-27

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquells temps, Jesús proposà a la gent aquesta altra paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb un home que havia sembrat bona llavor al seu camp, però a la nit, mentre tothom dormia, vingué el seu enemic, sembrà jull enmig del blat i se n’anà. Quan el sembrat hagué crescut i s’espigà, aparegué també el jull. Els mossos anaren a trobar l’amo i li digueren: No era bona, la llavor que vau sembrar al vostre camp? Com és, doncs, que hi ha jull? Ell els respongué: Això ho ha fet algú que em vol mal. Els mossos li digueren: Voleu que anem a collir-lo? Ell els diu: No ho feu pas: si collíeu el jull, potser arrencaríeu també el blat. Deixeu que creixin junts fins a l’hora de la sega i llavors diré als segadors: colliu primer el jull i feu-ne feixos per cremar-lo; després colliu el blat i porteu-lo al meu graner.» [Els proposà encara una altra paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb un gra de mostassa que un home ha sembrat en el seu camp: és la més petita de totes les llavors, però, a mesura que creix, es fa més gran que totes les hortalisses i arriba a ser com un arbre, tant, que els ocells hi van per ajocar-se a les seves branques.» Els digué també una altra paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb el llevat, que una dona amaga dintre la pasta de mig sac de farina i espera, fins que tota ha fermentat.» Tot això Jesús ho digué a la gent en paràboles i no els deia res sense paràboles. Així es complia allò que havia anunciat el profeta: «Els meus llavis parlaran en paràboles, exposaré coses que han estat secretes des de la creació del món.» Llavors, deixà la gent i se n’anà a casa. Els deixebles anaren a demanar-li que els expliqués la paràbola del jull sembrat en el camp. Ell els digué: «El qui sembra la bona llavor és el Fill de l’home. El camp és el món. La bona llavor són els del Regne. El jull són els del Maligne. L’enemic que els ha sembrat és el diable. La sega és la fi del món, i els segadors són els àngels. Així com cullen el jull i el cremen, passarà igual a la fi del món: el Fill de l’home enviarà els seus àngels, recolliran del seu Regne tots els escandalosos i els qui obren el mal, i els llençaran al forn encès; allà hi haurà els plors i el cruixir de dents. Llavors els justos, en el Regne del seu Pare, resplendiran com el sol. »Qui tingui orelles, que ho senti.»]


Mt 13,24-43

"Déu no vol el mal"

El Llibre de la Saviesa de Salomó és obra d’un mestre jueu d’espiritualitat de la diàspora alexandrina del s. I a.C. que es presenta sota l’autoritat moral del més savi de tots els savis. La cultura grega li serveix d’instrument per presentar millor la fe del poble d’Abraham.
La vostra força és font de justícia: Déu no és dèspota. Demostreu només la força amb pedagogia quan algú no creu que ho podeu tot o quan humilieu els arrogants.
Així governant amb tota moderació, Vós ensenyeu al vostre poble que els justos han de ser humans amb tothom.
Sovint no sabem què hem de demanar per pregar com cal. Gràcies a Déu (mai millor dit), l’Esperit es posa en lloc nostre i intercedeix a favor del Poble sant tal com Déu ho vol.
Així quan sóc feble (i en sóc conscient) és quan sóc realment fort i sé buscar l’ajut fort que em cal (2Cor 12,20).
La paràbola del blat i el jull respon a una qüestió punyent: «Si Déu és tan bo i poderós com dieu els creients, per què permet el mal? O no és poderós per impedir-ho, o no ens estima.»
Resposta de Jesús: L’origen del mal no és Déu que sembrà bona llavor sinó l’enemic de Déu que sembrà jull.
Deixeu que jull i blat creixin junts fins a l’hora de la sega: però a la vegada no et deixis vèncer pel mal ans venç el mal amb el bé (Rm 12,21).
Si collíeu el jull, potser arrencaríeu també el blat. Collir correspon a l’Amo.
Recordem el missatge de la conversió: qui avui és jull, demà pot ser blat. I també a l’inrevés!
El gra de mostassa és al·legoria de l’Església, arbre on fan niu gentils que s’incorporen al nou Poble de Déu.

Mn. José Luis Arín

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 

 
 
 
 
IMATGES